AnàlisiArticles

Això dóna per obrir una secció

La manipulació dels mitjans de comunicació públics d’Abrera ha arribat a un punt en el qual ja sembla que és imprescindible que li dediquem una secció específica al nostre web. O almenys això creiem nosaltres.

Un butlletí rere un altre; una notícia al web rere una altra hem pogut gaudir del millor exemple de desinformació que es pot donar a l’àmbit municipal durant moltes legislatures. De fet, ja hem compartit algunes opinions al respecte a la secció del notícies d’aquest web. També hem arribat a demanar rectificacions a la regidora de comunicació en alguns articles que no descrivien correctament els fets, com és el cas de la publicació que anunciava el suport de l’Ajuntament a la campanya de boicot, desinversions i sancions a Israel.

Però la manipulació no només es dóna al mitjà digital: el butlletí és l’únic mitjà de comunicació local escrit que –suposadament– cada dos mesos entra a casa de tots els veïns i veïnes del nostre poble; pràcticament, la seva funció principal és fer propaganda del govern. De l’AbreraInfo també vam denunciar situacions en les quals no complien amb el Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública, però aquest últim butlletí –en la mateixa línia que els altres– ens ha fet creure necessari obrir una secció al nostre web per denunciar la quantitat d’irregularitats que d’ell es sostrau.

Un cop hem posat la situació en antecedents, m’agradaria en primer lloc investigar quines haurien de ser les funcions dels mitjans de comunicació locals públics i –sobretot– del butlletí municipal.

FUNCIONS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS PÚBLICS

Sí, ja ho sé. La funció principal d’un mitjà de comunicació és obvia: informar. Però no ve de més recordar-ho. De fet, si això ho llegeix algú del govern, se li obriran els ulls; serà com una revelació.

A l’article 69 de la llei 7/1985 del 2 d’abril, que regula les bases del règim local, s’especifica que «les Corporacions locals facilitaran la més àmplia informació sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local». En el punt següent s’afegeix que «les formes, mitjans i procediments de participació que les Corporacions estableixin en exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden en cap cas menyscabar les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius regulats per la llei». Reconec que encetar una recerca fent referència a la jurisprudència no és un punt de partida fàcil, però, al cap i a la fi, la comunicació o, dit d’una altra manera, el dret d’informació constitueix un pilar bàsic per considerar una democràcia com a tal; la llei, per tant, és un element que no s’ha d’oblidar, i prendre-la com a punt de partida en aquesta petita recerca és crucial per marcar una tendència argumental verificada en tots els àmbits –sobretot el legal–.

La llei parla de «Corporació», que és sinònim d’«Ajuntament». L’Ajuntament el conformen els representants de tots els partits polítics escollits a les eleccions municipals; és a dir, el govern i l’oposició. En aquest sentit, crec que és essencial tenir clara la diferència entre «govern» i «Ajuntament» per l’anàlisi d’aquest butlletí i les anàlisis que farem més endavant.

Seguint amb el que deia abans, la llei dictamina que els ajuntaments i altres organismes locals han de transmetre àmpliament la informació de la seva activitat. Aquest mandat legal, però, requereix que els mitjans de comunicació públics respectin una sèrie de principis. Per aquest motiu, el Laboratori de Comunicació Pública de la UAB va redactar, el 2003, un decàleg on s’inclouen aquests principis que faran dels mitjans de comunicació uns eina periodística, ètica i professional.

Durant l’anàlisi informativa que podran llegir més endavant citaré alguns d’aquests principis com a elements de criteri analític.

El que és interessant destacar en aquest apartat, però, és la presentació que acompanya el decàleg –que, recordem, està elaborat per professionals i acadèmics– on es llegeix: «[…] des de l’àmbit periodístic es posen damunt la taula elements de reflexió que tenen com a finalitat última donar garanties als ciutadans que la professió treballa per administrar rigorosament el dret a llibertat d’informació del qual és dipositària». Aquesta part és molt important perquè ens recorda que qui redacta les notícies i els articles que es publiquen al web i al butlletí és un/a periodista –suposadament–. Seguint amb la presentació del decàleg: «[En aquest decàleg] es té molt en compte la necessitat que aquests mitjans actuïn com a elements cohesionadors del municipi, que siguin un referent informatiu per a la ciutadania, que fomentin la participació democràtica, que promoguin les activitats associatives i que funcionin a través d’òrgans de gestió participativa».

Aquest paràgraf és fonamental per la nostra recerca, ja que enumera les principals funcions dels mitjans de comunicació locals públics de manera clara. Aquestes són (1) la cohesió del municipi, (2) que siguin un referent informatiu pels veïns i veïnes, (3) que fomentin la participació democràtica, (4) que promoguin activitats associatives i, com hem dit al principi –l’element que serveix de via conductora pel compliment de totes aquestes funcions enumerades– (5) que proporcioni informació per fer efectius el dret a la informació pública i el dret a la participació en el control democràtic.

Arribats a aquest punt segurament penseu que aquests principis, en definitiva, són obra d’un grup de professionals periodistes, però no tenen cap potestat legislativa. Doncs això no és correcte, ja que al novembre del 2013, es va aprovar per unanimitat l’adopció del Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública i, per tant, aquests principis passen a tenir valor polític –i de certa manera legal– al nostre municipi.

El mateix any que el consistori va aprovar adoptar el decàleg, el Laboratori de Periodisme i Comunicació i El Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la UAB van publicar a través de la plataforma Mapa InfoParticipa l’«Informe sobre la informació publicada en les webs dels Ajuntaments dels Municipis de Catalunya de 10.001 a 50.000 habitants», municipis entre els quals es troba Abrera. En aquest informe utilitzaven diversos indicadors (alguns dels quals es troben al decàleg) per analitzar la situació en matèria comunicativa dels municipis catalans. En la primera onada d’indicadors Abrera obté el 51,22% d’indicadors positius; en la segona el 56,1% (amb un diferencial de 4,88).

Entre les conclusions generals i recomanacions a les quals arriba l’informe destaquem les següents:

Especialment, s’hauria d’eliminar la mala pràctica de silenciar els representants de l’oposició i la seva labor de control de la gestió del govern que li corresponen. S’haurien de donar les seves dades per a que la ciutadania els conegui i, a més s’han de fer notícies sobre la seva actuació i altres en les quals es contrasti la informació del govern sobre la seva gestió amb la versió de l’oposició […].

S’ha de produir un canvi, també, en la forma d’elaborar les notícies. Pot ser seria millor reduir el seu nombre i cuidar més una qualitat que ha d’orientar-se a la pluralitat de veus i el contrast de les informacions. La situació actual genera soroll mediàtic ple de propaganda per part dels que governen, siguin del partit que siguin, que enterboleix el debat democràtic.

Després de tres anys des de que s’aprovés adoptar el decàleg –en aquesta nova legislatura–  no sembla que el govern vulgui reconduir la seva actuació en matèria de comunicació pública; s’han adonat que tenir una mà als mitjans de comunicació públics els hi funciona bé per guanyar les eleccions.

En conclusió, la funció dels mitjans de comunicació locals públics és proporcionar informació als veïns i veïnes per fer efectius el dret a la informació i el dret a la participació en el control democràtic, i d’aquesta manera establir un vehicle comunicatiu en la relació institució-ciutadania, a través del qual s’articula la cohesió del municipi i la participació democràtica. La constitució d’aquest «vehicle narratiu» només esdevé possible amb mitjans de comunicació modèlics, que serveixin com a referents informatius i que promoguin activitats associatives i de tots els agents socials del municipi.

Aquesta recerca emmarca l’anàlisi del butlletí municipal d’abril de 2016, així com tots les anàlisis de butlletins municipals –i portal web– que anirem publicant en aquesta nova secció web. Aquestes conclusions són antecedents i pressupostos, i constitueixen la base dels nostres arguments.

EL BUTLLETÍ D’ABRIL DE 2016

Per on començar? Pel principi. Tot i que anteriorment ja havíem denunciat aquesta irregularitat, en aquest nou número d’Abril l’editorial està igualment signada per l’alcalde. El decàleg tracta aquest fenomen específicament al punt quatre: «[…] L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signada per l’alcalde o l’alcaldessa». Sembla que el govern encara no té gens clar què és el decàleg i per què s’ha de respectar. Però de totes maneres, estic segur que en els pròxims números de l’AbreraInfo les editorials seguiran signades per l’alcalde, independentment de tot el que puguem denunciar per aquí.

Per altra banda tractem qüestions gràfiques: les fotos. He comptabilitzat un total de trenta-vuit fotos (comptant amb la foto de portada i la foto de contraportada): l’alcalde surt en un total de tretze (justificades, tres: la foto del ple municipal, la foto de la rebuda dels alumnes de les escoles a l’Ajuntament i la foto de l’article de la B-40). Les altres fotos, pura propaganda. No he tingut en compte, però, totes aquelles fotos on apareixien diferents membres del govern; també són totalment gratuïtes. No cal fer reflexions molt profundes per trobar el motiu pel qual creiem que això és inacceptable i gens periodístic.

Deixant de banda els aspectes gràfics, centrem-nos en els aspectes textuals, discursius i periodístics; en tot allò relacionat amb la qualitat de la informació.

En primer lloc, m’ha cridat veritablement l’atenció l’estructura dels articles (he comptat vint-i-quatre sense tenir en compte les opinions dels partits polítics). A tots els que ens dediquem a la comunicació i/o al periodisme, ens han ensenyat que l’estructura d’una notícia segueix un model piramidal; és a dir, la notícia presenta primerament allò més rellevant i després allò amb menys rellevància. Doncs l’AbreraInfo no compleix aquest primer manament periodístic: tots els articles subordinen la notícia principal a la figura de l’alcalde i/o del govern. Això es pot veure clarament a articles com el de l’exposició d’Enric Granados:

L’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, la regidora de Joventut, Cultura i Comunicació, Davinia Megías, i la regidora d’Ensenyament, Acció cultural i Patrimoni, María José Orobitg, van assistir a l’obertura de l’exposició monogràfica Granados (1916-2016), que va tenir lloc a la Casa de Cultura el dissabte 5 de març a la tarda. També va assistir a l’acte inaugural el regidor de Cultura d’Olesa, Xavier Rota.

Els abrerencs […] van emprar dos anys a crear i organitzar l’exposició, que es va exhibir a la Casa de Cultura del 5 al 18 de març. […]

Veiem com, primerament, explica que l’alcalde i el govern van assistir a l’exposició i després explica tot allò rellevant de l’exposició que –suposadament– és el tema principal de la notícia.

Un altre exemple podria donar-se en la plana dedicada al Dia Internacional de la Dona:

L’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, i la regidora de Dones i Igualtat, Guadalupe Marcos, acompanyats d’altres regidors i regidores de l’Ajuntament, van participar el 8 de març en els diferents actes organitzats amb motiu del Dia Internacional de la Dona amb el lema «Seguim lluitant!».

Aquest és el primer paràgraf de la notícia. No creuen que amb aquesta pràctica estan degradant la rellevància de la notícia a un segon pla per sobreexposar la figura de l’alcalde, tot i que no tingui cap relació amb la notícia?

A aquest desordre estructural l’acompanya un altre error greu professional del gremi: la narració. Podem observar com alguns articles estan escrits en tercera persona (com hauria de ser; transmet una posició d’objectivitat en front a la notícia) i altres estan escrits en primera persona del plural; és a dir articles on el narrador és el govern.

[…] Des de l’Ajuntament d’Abrera veiem amb optimisme aquesta línia de subvencions […] (Pàg. 6).

[…] Per part de l’equip de govern veiem necessari, per al bon desenvolupament del nostre poble […] (Pàg.7).

[…] Des de l’Ajuntament d’Abrera hem organitzat aquest campionat juntament amb JRC Eines i Jardins […] (Pàg. 9).

[…] Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Abrera donem les gràcies a la Comissió de Carnestoltes […] (Pàg. 8).

[…] Des de l’Ajuntament d’Abrera hem apostat per aquest tipus de camioneta amb l’objectiu de promoure una mobilitat més […] (Pàg. 12).

Només se m’ocorren dues possibilitats: o alguns articles estan escrits directament pel govern o el/la periodista es creu membre del govern, fet que podria suposar que la seva capacitat d’abstracció i crítica és nul·la. Tant de bo alguna d’aquestes possibilitats fossi positiva. Aquest dubte s’intensifica observant els articles escrits en tercera persona: he comptabilitzat tretze articles on s’integra la frase «l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro» –alguns acompanyats d’altres càrrecs i noms de membres del govern.

Pel que fa la presència de l’oposició en el butlletí (recordem les recomanacions que es feien a l’informe que hem destacat a l’apartat anterior) no faré més denúncia; simplement que la seva presència es completament inexistent. En la notícia dels pressupostos, algú llegeix el perquè de les postures de les votacions de l’oposició? Doncs això.

En definitiva, la qualitat informativa ja parteix d’un punt estructural i conjuntural periodísticament inadmissible tenint en compte la importància d’influència en l’opinió pública; la informació pública de qualitat és fonamental per possibilitar el dret a la participació i informació ciutadana.

Concloent aquesta anàlisi, m’agradaria destacar l’opinió d’Esquerra Republicana de Catalunya que, paradoxalment, s’anomena «A favor de la informació».

 […] Cal que les dades i la gestió municipal siguin accessibles als veïns i veïnes d’una manera àgil. […] Dèiem que es produeix un retrocés perquè la transmissió de la informació, així entesa, significa recular a altres èpoques en què la comunicació es basava en rumors. Què genera aquesta manera de transmetre? A banda d’allò que “una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”, llegir comentaris que s’expressen com un element informatiu, ocasiona malentesos i discussions, tal vegada estèrils. […]

Si estan vostès en el govern, apliqueu-vos el conte, i lluiteu per desmantellar el monopoli informatiu del PSC i per aconseguir una premsa lliure on els periodistes puguin tenir independència professional i ètica per garantir els drets dels veïns i veïnes del nostre poble.

Joaquín Eandi

Deixa un comentari