L’editorial d’aquesta nova edició del Butlletí Municipal es rotunda: “hem canviat”. Un títol en dos colors i en dos idiomes que constata la vanitat del discurs del govern municipal. Òbviament, fa referència al canvi de disseny i format del Butlletí. De fet, l’editorial desgrana aquest canvis respecte edicions anteriors. Analitzem-la.

La revista […] presenta diferents canvis […], tant pel que fa el disseny, com a l’estructura i forma d’exposar els continguts. […] Però si hi ha un canvi que ens motiva i volem destacar és el fet de donar més protagonisme als veïns i veïnes d’Abrera. Volem que algunes de les notícies més destacades comptin amb l’opinió dels qui són els seus protagonistes i destinataris.
– Fragments de l’editorial

En aquestes línies no estan només informant dels canvis formals, estan admetent que en les anteriors edicions «l’estructura i forma d’exposar els continguts» no era l’adequada i que no donaven suficient protagonisme als «veïns i veïnes d’Abrera». Això és molt important assenyalar-ho, perquè el govern sempre ha discutit les reclamacions que es feien des de l’oposició en matèria comunicativa. Però ara estan admetent que han estat negligents amb el tracte de la informació i que no fomentaven la participació dels agents socials i que, per això, ara han canviat (això ho haurem de veure).

De totes maneres, independentment del reconeixement involuntari de la seva mala praxis comunicativa, el nou format de l’Abrera Info és mostra més accessible, no només per qüestions de mida, sinó també perquè el nou disseny facilita la lectura i organitza millor els articles i notícies. Després d’una constant reclamació sobre la necessitat de millorar els mitjans de comunicació públics per complir el Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública, sembla que han volgut escoltar-nos (almenys parcialment). Això queda demostrar en la nova divisió entre «editorial» i «missatge de l’Alcalde»: una de les crítiques principals que hem fet dels butlletins municipals era que l’Alcalde signava les editorials quan aquestes, segons el decàleg que l’Ajuntament va aprovar adoptar al novembre de 2013, han «de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa». Tot i així, és indiscutible la desequilibrada quantitat d’espais d’expressió dels membres del govern en comparació amb altres membres de l’Ajuntament, agents socials o fins i tot en comparació al nombre de notícies i articles totals en la revista. I no podem obviar el fet que es mantingui, d’una altra manera, un espai privilegiat a major gloria i promoció de l’Alcalde. Han estat totes aquestes legislatures incomplint preceptes molt bàsics de neutralitat i pluralitat periodística i no semblen voler complir íntegrament el decàleg que el ple va aprovar.

En aquest nou format, la distribució de temàtiques o categories informatives (societat, cultura, actualitat…) queda repartida de manera més clara i visual. A més s’ha multiplicat el nombre d’imatges i s’han afegit subapartats a les notícies, i cites, i informacions addicionals. En primera instància, sembla que la qualitat que esdevé en la relació disseny-imatge-contingut està al nivell que hauria d’estar –i hauria d’haver estat sempre. També és notable la reducció d’escrits on les regidories constaven en primera persona. Només he trobat el següent:

“Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Abrera agraïm…”

Ara bé, en notícies com «L’Auditori de la Casa de Cultura s’omple per la xerrada “Refugiats”», encara troben cròniques que remarquen constantment la figura d’agents del govern, deixant de banda informació crucial com el contingut de la xerrada o informació rellevant sobre la situació dels refugiats que fugen de la guerra siriana desemparats per les polítiques europees –i espanyoles– que no respecten els drets humans.

Pel que fa el contingut i el compliment del Decàleg, també trobem a faltar informació sobre les entitats i/o associacions del poble. Que figurin a l’agenda no significa que s’informi adequadament de les activitats que duran –o que han dut– a terme. Impulsar i donar compte de les activitats que organitzen les entitats del nostre poble és crucial per consolidar la xarxa d’associacions que enriqueixen el nostre poble i que ofereixen una alternativa d’oci, de conscienciació, de formació…

Llegíem al principi de l’article que és motiu de motivació pel govern l’afegiment de les opinions de veïns i veïnes del poble en algunes noticies. En aquesta edició hem llegit tres. Ens hauríem de preguntar quin és el procés pel qual se seleccionen les opinions o com decideixen qui opina i qui no. Aquí cal preguntar-se si seran capaços de promoure el pensament crític entre els vilatans i vilatanes publicant crítiques de les decisions, de la gestió i dels aspectes relatius a la notícia en qüestió. En tot cas, queda clar la voluntat del govern de continuar amagant les opinions crítiques i els posicionaments de l’oposició: per exemple les crítiques que Abrera en Comú hem formulat al nou procés de redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que suposa llençar a les escombraries l’avanç ja redactat al 2008 i el procés participatiu engegat just després, ni es mencionen ni se’ns ha preguntat. El butlletí continua expressant una única opinió: la de l’equip de govern.

En l’anàlisi de l’últim butlletí, comptàvem un total de tretze fotografies on apareixia l’alcalde, i només tres de justificades. En aquesta nova edició veiem que el nombre d’imatges on surt l’alcalde s’ha reduït considerablement, i en aquelles on surt, està justificat. Un altre aspecte millorat.

Per concloure m’agradaria expressar tres idees senzilles. És evident, en primer lloc, que en la nova revista s’ha millorat tant pel que fa la qualitat informativa com l’accessibilitat a la informació (relació disseny-imatge-contingut). A més ja no sembla que els articles estiguin escrits per membres del govern. No obstant això, és necessari millorar els aspectes que assenyalàvem a l’anàlisi anterior, així com gestionar transparentment el procés de publicació d’opinions ciutadanes. Aquest primer pas d’obrir espais a opinions de veïnes i veïns ens sembla insuficient. A més, tant la gestió del butlletí com de la resta de mitjans de comunicació públics segueixen sota el control total del govern i no d’òrgans de gestió participativa (com dictamina el punt 9 del decàleg). Deixant de banda la incoherència que això suposa –i en tercer lloc–, ens preocupa que aquests canvis formals s’hagin fet per anestesiar i no focalitzar l’atenció en la necessitat (que estem denunciant des del principi de la legislatura) de canviar la concepció que té el govern respecte els mitjans, i la gestió poc pluralista i menys participativa que han estat executant tots aquests anys que han governat.

Joaquín Eandi

Deixa un comentari