El govern municipal rebutja la proposta d’Alternativa d’Abrera i Abrera En Comú recolzada per tota l’oposició per auditar els comptes municipals davant l’alarmant situació econòmica de l’Ajuntament.
El govern d’Abrera del PSC i ERC ha tombat una proposta plenària per encomanar al Departament d’Intervenció iniciar un procés d’auditoria dels comptes municipals que valori l’eficiència de la gestió econòmica de l’Ajuntament.
Els principals grups de l’oposició, Alternativa d’Abrera i Abrera En Comú, van presentar aquesta moció al passat ple ordinari de setembre donada «la situació econòmica alarmant que pateix l’Ajuntament d’Abrera actualment». Han defensat la proposta com a «un exercici de transparència i de voluntat de millora, tenint en compte que el consistori acumula tres anys consecutius de dèficit».
La situació econòmica deficitària ha obligat al govern Naharro a adoptar dos plans de viabilitat econòmica que, entre altres mesures de contenció, recomanen apujar l’IBI un 10% els anys 2022 i 2023 o retallar més del 50% els plans d’ocupació.
El regidor d’Abrera En Comú, Joaquín Eandi, va encoratjar el govern municipal a «no tenir por a ser transparents» i va defensar la moció a la sessió plenària afirmant que «la gestió econòmica del govern municipal està deixant una previsió de futur molt alarmant: s’ha augmentat la despesa no nomes amb serveis sinó amb pujades de sou, contractació de personal de direcció o subvencions socialment injustes com el xec bebè que el govern no ha tarifat per renda i, per tant, està donant diners a gent que no el necessita, entre altres mesures».
El portaveu d’Alternativa d’Abrera, José Andrés Martín, ha afirmat que «l’equip de govern en lloc de reconèixer públicament la gravetat de la situació econòmica, que compromet la capacitat de l’Ajuntament per mantenir els serveis actuals i per fer front a les conseqüències de la pandèmia, s’ha estimat més votar en contra d’auditar els comptes per desviar l’atenció i defugir de la seva responsabilitat».
Finalment, els portaveus d’ambdós grups han valorat aquesta actitud com a «una nova declaració d’intencions del govern del miratge que acumula ja tot un seguit de greuges al manual del bon govern, especialment en matèria de gestió econòmica, però també en qüestions de salut democràtica i transparència».
